La dictadura franquista va impulsar diversos plans de regadiu, que comportaven la construcció d’embassaments i preses, al curs alt dels rius, per poder alimentar la població que patia les conseqüències de la postguerra.
Regular els cabals també permetia produir energia hidroelèctrica de forma quasi permanent.
Els embassaments i les preses suposaven una gran transformació dels espais que ocupaven. Durant la construcció -que s’allargava uns anys- els masos i conreus on havien viscut i treballat les famílies al llarg de generacions serien testimoni del cobriment de les aigües mentre veien alçar noves estructures -poblats- que acollirien la mà d’obra i l’omnipresent estructura social -religiosa, política i policial- establerta pel règim del Generalíssim.
El 14 de maig de 1959 s’iniciaren les obres del pantà de Darnius-Boadella. Prop de dues centes persones de diferents procedències, educació i costums es van aplegar a la riba de la Muga. Al marge esquerre s’alçaren els edificis de la Confederación, i al dret, els de l’empresa Ulloa S.A. de Madrid. En alguns moments, els treballadors -amb les famílies- conviurien amb grups de fins a 50 reclusos obligats a fer treballs forçats.
La Guàrdia Civil mediava quan es produïen diferències i disputes entre els col·lectius, però poques vegades actuaria amb rigor. L’església i l’escola -d’ús gairebé exclusiu de les famílies- esdevindrien els espais amables de la nova colònia de treballadors de la presa.
L’exhaustiva recerca documental, les entrevistes als protagonistes i les vivències de l’autor -que exercí de mestre durant dos anys al poblat de la presa-, queden recollides aquí, oferint-nos una crònica amena i enriquidora de la construcció d’una obra faraònica que va canviar la vida de molta gent i el paisatge de la vall de la Muga.
