Canto jo i la muntanya balla

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

16,90 

Sinopsis / Descripció

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Data de l’Edició: 08/05/19
Any de l’Edició: 2019
Idioma: Català
Autor: Irene Solà Saez
Traductor: –
Nº de Planes: 192
Enquadernacio: Tapa tova
Editorial: Editorial Anagrama
Col·lecció: –

Irene Solà Saez (Malla, 1990) ha publicat la novel·la Els dics (L’Altra Editorial), Premi Documenta 2017, el recull de poemes Bèstia (Galerada Edicions), Premi Amadeu Oller 2012, i la seva traducció a l’anglès, Beast (Shearsman Books, 2017). Forma part de les antologies Mig segle de poesia catalana, del 1968-2018, de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura, Wretched Strangers, editada per JT Welsch i Ágnes Lehóczky, i 33 poetes de menys de 30 anys, a càrrec de Josep Pedrals. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex. Ha estat l’escriptora resident a la Universitat George Mason de Virgínia l’octubre del 2018, i ha sigut una de les artistes seleccionades dins del programa Barcelona Producció-La Capella 2017. També ha rebut reconeixements com les Ajudes a la Creació Literària del Departament de Cultura 2016, la Beca d’Art Jove 2015 o la Beca Ciutat de Vic. Els seus textos i obres s’han exposat i llegit al CCCB, a la Whitechapel Gallery (Londres), al Bòlit de Girona, al MAC de Mataró, a ACVIC, al Jerwood Arts Centre (Londres), al Festival Internacional de Poesia de Sant Cugat, a la Festa de la Poesia de Sitges o el Festival Poesia i +, entre d’altres. Els seus textos han aparegut a la revista Poetari, The Lighthouse Literary Journal, Time Out, Granta Magazine i Murder Magazine.