Ressenya: Astèrix a Itàlia

Astèrix a Itàlia

Jean-Yves Ferri & Didier Conrad

Fitxa tècnica

Editorial: SALVAT (Editorial Bruño)
Data publicació: octubre de 2017
ISBN: 978-84-696-2039-7
EAN: 9788469620397
Format: Tapa dura
Pàgines: 48. Color
PVP: 12,90€
Idioma: català
Gènere/matèria: còmic europeu, humor, juvenil

 

Sinopsi

Els famosos personatges creats per Goscinny i Uderzo tornen amb la seva aventura número 37, la tercera signada per Jean-Yves Ferri i Didier Conrad. Parlem d ‘ Astèrix a Itàlia, que durà els nostres herois fins a la península italiana. Això els permetrà conèixer ben a fons la sorprenent Itàlia antiga i els nombrosos pobles itàlics que hi viuen.

 

Autors

Jean-Yves Ferri (1959. Algèria). Guionista

Didier Conrad (1959. Marsella, França,). Dibuixant

 

Ressenya

Per començar diré que des de ben petit he sigut un autèntic fanàtic de les aventures dels gals més coneguts de la història: Astèrix, Obèlix i cia… De fet, fins on m’arriba la memòria, sempre he tingut algun dels seus àlbums entre les meves lleixes. Cada cop que apareix una nova història dels irreductibles gals és tot un esdeveniment.

La incorporació fa 4 anys del nou equip creatiu format per Jean-Yves Ferri y Didier Conrad, substituint en la mesura de lo possible als mítics Goscinny i Uderzo, al principi em va sobtar, però després em va semblar una gran notícia; això volia dir que els gals seguirien resistint els atacs de l’Imperi Romà.

El 2017 ha arribat el volum número 37 de les històries d’Astèrix i els seus amics, el 3r volum del nou equip creatiu. La història, com bé indica el títol, es situa a l’actual Itàlia, tot i que l’edició original francesa s’anomena “Astérix et la transitalique” fent referència a una cursa per la península itàlica, un títol molt més encertat que les edicions catalana i espanyola, sobretot si tenim en compte que a l’epòca dels gals no existía Itàlia. El motiu de la cursa de quàdrigues per la península itàlica en la que es centra la història és demostrar per part del senador Lactus Bífidus que les vies romanes són excel·lents i que s’hi destinen tots els recursos possibles de Roma. Els gals no volen faltar a aquesta gran cita, com d’altres pobles vinguts d’arreu, que somien en arribar els primers al final de la cursa. Tot plegat ens acaba recordant molt la sèrie d’animació “Los Autos locos (Wacky Races)” de Hanna Barbera, però ambientat a l’antiga Roma d’Astèrix. A mesura que els conductors, o “grans aurigues” com és denominen els conductors de quadrigues, van atravessant la península aniran coneixent un munt de pobles que van viure en aquesta regió.

Però, tot i la meva devoció per aquests personatges i aquesta sèrie, he de reconèixer que l’argument pateix una certa devallada respecte de l’anterior volum “Astèrix i el papir del Cèsar”, segurament degut a que en el centre de l’acció es dóna més rellevància a tots els pobles antics que van viure a Itàlia, i els que haurien de ser els autèntics protagonistes, Astèrix i Obèlix, queden una mica en segon pla.

Per altra banda, el dibuix segueix sent fantàstic, la línia de Didier Conrad cada cop s’acosta més a les millors èpoques d’Uderzo.

En definitiva, aquest és un còmic ideal mentre espereu que la pizza de senglar que heu posat el forn s’acabi de fer, escolteu la Piccolissima Serenata de Renato Carosone i us hidrateu amb un bona pòcima com el Martini Bianco.

 

Valoració final

Franchu Llopis

Humorista gràfic, dibuixant, friki i llibreter de La Bookman Llibreria de Figueres. Apassionat de les bones aventures i entusiasta dels viatges interdimensionals experimentats amb la lectura.