Ressenya: Persons non grata

“John Persons és un investigador privat amb experiència en l’ocultisme, ja que ell mateix és una intel·ligència antiga i màgica. Durant el curs de la seva existència ha caçat déus i dimonis, i els ha esmicolat entre les dents.”

Aquest llibre reuneix dues històries de Persons: A cops de martell, ossos trencats i Una cançó de quietud.

L'AUTORA

Cassandra Khaw (Malàisia, 1984). És guionista a Ubisoft Montréal. Escriu publicacions sobre tecnologia i videojocs a Eurogamer, Ars Technica, The Verge i Endgadget. Els seus contes es poden trobar a F&SF, Lightspeed, Tor.com i Strange Horizons. També ha participat en jocs com Sunless Skies, Fallen London, Wasteland 3 i She Remembered Caterpillars que va guanyar un Deutscher Computerspielpries com a millor joc infantil. El relat Cops de Martell, Ossos Trencats que forma part d’aquest llibre va estar nominat als premis Locus i British Fantasy. I el relat Food of the gods va estar nominada als premis Locus.

RESSENYA

En aquest llibre ens hi trobem dues històries d’en John Persons, que el podríem considerar una barreja del Constantine de la mítica sèrie Hellblazer, amb influències de Lovecraft i de thriller clàssic. En Persons és un investigador privat amb experiència en ocultisme, ell mateix és una intel·ligència antiga i màgica. Ha esmicolat i caçat a déus i monstres per igual, resolent i perseguint misteris en una ciutat de Londres bruta, fosca i depriment.

En la primera història, Cops de martell, ossos trencats, en Persons rep l’encàrrec d’algú molt especial i inesperat. Un noiet de deu anys, que el vol contractar perquè mati el seu padrastre, un home repugnant i abominable. Aquest resultarà ser un monstre ideal per en Persons. Però la cosa no resultarà ser tan fàcil com ens imaginem.

A la segona història ens hi trobem a Deacon James en Una cançó de quietud, un bluesman típic americà ( o no tant). Rodamón fill de Georgia (EUA) , un home negre fugint d’uns problemes dels quals no pot escapar, a on la música pren molta rellevància .

Visions, malsons, tentacles amenaçadors i una possible llavor del mal germinant al cap del pobre Deacon, vaja, un cas ideal per en Persons.

Reconec que m’ho me passat molt bé amb les dues histories i que et deixen amb ganes de més aventures d’aquest personatge curiós, amb molts anys i misteris darrere seu. Qui és realment? D’on ve? Són preguntes que et venen al cap després de la lectura.

La barreja del món Lovecraftià (bogeria i terror per igual) i la manera de narrar de la seva autora, fa que no et desenganxis ni un moment i que les 212 pàgines que dura se’t facin curtes.

Les històries ens poden semblar clàssiques però l’autora li sap donar un aire diferent, pertorbador i hipnòtic.

També m’agradaria destacar la traducció d’Ernest Riera, excel·lent, per la forma que té d’escriure la Cassandra Khaw no crec que la feina del traductor hagi estat fàcil, més aviat al contrari.

L’edició de Mai Més em sembla exquisita i molt cuidada, a més, la il·lustració de Xulia Vicente ja et dona una idea de per on aniran els trets.

Aprofito per donar la benvinguda a aquesta jove editorial que veient la bona tria i com cuiden les seves publicacions, així com la manera que tenen de comunicar-se amb els lectors, em fa l’efecte que ens esperen moltes hores de diversió i entreteniment.

VALORACIÓ FINAL