«¿Per què desaprofitar cap sensació, semblava preguntar, per què desaprofitar cap gota que pogués esprémer d’aquest món madur, dolç i adorable? Llavors va beure.»
Un dia del mes de juny de 1939, la casa de camp on viu la família Oliver s’omple. Una colla es reuneix al jardí per a la funció anual. És una obra d’aficionats que explica la història d’Anglaterra. Els actors i les actrius són la gent del poble: el taverner, l’estanquera o el beneit. La gent benestant s’ho mira, aplaudeix i pren el te.
A Entre els actes apareixen els punts de vista dels personatges: el senyor Oliver enyorant la vida a les colònies; la senyoreta La Trobe convençuda que l’art transforma les vides, malgrat les dificultats que implica ser dona i artista; la Isa Oliver debatent-se entre el desig i el deure; en William Dodge dissimulant l’homosexualitat que tothom veu; la senyora Manresa passejant la seva exuberància i vulgaritat; en Giles Oliver, inquiet i frustrat, esclafant una bèstia innocent.
Virginia Woolf escriu als diaris que Entre els actes és la seva obra més ambiciosa. L’escriptura l’embriagava i li feia oblidar els bombarders de la Segona Guerra Mundial, que també planen per la novel·la. Potser no s’imaginava que seria l’última: lírica i amb un sentit de l’humor que salta entre turons i camps de conreu, entre papallones i vaques. Quatre mesos després d’acabar-la, s’ompliria les butxaques de pedres i s’enfonsaria a les aigües fredes del riu Ouse.
