A mitjan segle XIX a Figueres es fundaren molts espais associatius que responien a diferents formes ideològiques. Molts eren societats recreatives de tarannà republicà que tingueren una rèplica, cronològicament tardana, per part del món conservador i catòlic. Aquesta sociabilitat dretana serà precisament l’objecte d’estudi del llibre. Així, al 1858 les elits locals funden el Liceo Figuerense partint de la música com a senyal d’identitat. Anys més tard (1884), el catolicisme constituí el seu Cercle, escorat cap al camp integrista i amb vocació de vertebrar les classes mitjanes lluny del republicanisme laïcista. Ja a final de segle (1891), sectors burgesos amb mentalitat moderna funden el Casino Sport Figuerenc. Primer sota la bandera del ciclisme i més tard el futbol, vehiculen els principis del capitalisme a través de la difusió i pràctica de l’esport. L’inici del segle XX veurà l’evolució del paper de la religió catòlica i les estratègies d’incidència en l’espai públic, desapareix el Cercle de Catòlics i es funda immediatament la Lliga d’Acció Social (1907), una entitat amb una filosofia més socialcristiana, tot i que molt conservadora i amb poca capacitat de penetració a la ciutat. De fet, no serà fins al 1921, arran de la creació del Patronat de la Catequística, que el món catòlic trobarà un referent d’èxit.
