Una celebració honesta de la vida, del coratge de despullar-se, d’acceptar-se i de reconnectar amb el que és essencial.
Un diagnòstic de càncer de mama sacseja la vida de la Núria, però no l’enfonsa: l’obliga a mirar endins, a escoltar el cos, a reconciliar-se amb el pas del temps, amb la feminitat viscuda i amb la natura que la sosté. Sense sentimentalismes però amb una lucidesa tendra i combativa, l’autora ens convida a recórrer amb ella un camí de dolor, de bellesa i de resistència vital.
Amb els pits a l’aire és molt més que el testimoni d’un procés de malaltia: és una celebració honesta de la vida, del coratge de despullar-se, d’acceptar-se i de reconnectar amb el que és essencial. Amb una escriptura propera, neta i inspiradora, Núria Esponellà posa paraules a les emocions més íntimes i ens parla del cos malalt però també del cos que estima, que crea, que cura i que reneix.
Un llibre que emociona i reconforta, que fa pensar i fa respirar. Una lectura que dona força i que recorda que la llibertat comença quan ens traiem les cuirasses i ens ventilem al vent.
