Durant el curs dinou vint, l’adolescent Cuba i la seva mare Diana senten la necessitat de redactar unes notes íntimes i espontànies per situar-se en un present que les supera. Són una adolescent i una dona que topen i alhora s’emmirallen, en un temps de crisi col·lectiva i de desconcert personal. Les vivències d’un procés polític cada cop més desesperançat, el temporal que arrasa la costa on viuen, la pandèmia i el confinament conviuen amb el descobriment del primer amor, l’afirmació de la pròpia personalitat i alhora amb el carreró sense sortida d’un matrimoni. L’afany de llibertat allunya i acosta mare i filla.
Amb una barreja d’humor maliciós i candor, les pàgines de Dinou vint arrosseguen el lector, que hi descobreix unes històries, petites o grans, que són també les seves.
“Soc una friqui que llegeix poesia i algun dia passaré dels stories de l’Insta, dels emojis de fades, del puto mòbil i de tot. Ara baixaré a l’entrada de casa i desinfectaré el pom de la porta amb un poema. L’Art és la salvació” (Cuba)
“Li he d’ensenyar a la Cuba que, abans d’habitar un altre lloc, ha d’estar ben segura que l’omplirà ella sola. O que l’altre no li taparà la llum de la finestra” (Diana)
