Un retrat viu i polifònic d’una generació de joves marcada pel desarrelament i la fragilitat de les ambicions
A Igualada els somnis s’asfixien. Per això els joves marxen: a Barcelona, Madrid, Alemanya, Arizona. Quan el seu pare mor, però, el David decideix interrompre la seva carrera i tornar per encarregar-se del bar que li ha deixat en herència. En assabentar-se’n, el Biel i l’Auger també tornen a la ciutat que els va veure créixer, resolts a redreçar la mirada del seu amic cap al futur. Però quin futur?
En el transcurs d’un estiu enrarit, els vells amics es busquen i no es troben, lligats pels codis gastats d’una amistat que temps enrere semblava a ultrança, i les empremtes d’una ambició passada. Intel·ligent i delicada, Covarda, vella, tan salvatge és el retrat viu i polifònic d’una generació erràtica, atrapada entre el miratge de construir un camí propi i la buidor de trencar amb els llaços de la comunitat.
