Jenn Díaz explica el seu testimoni colpidor i valent com a víctima de violencia masclista i com, amb els anys, n'ha esdevingut una supervivent
Als divuit anys Jenn Díaz va patir violencia masclista, tan física com psicologica. A traves del seu testimoni, explica que el seu proces de víctima ha estat llarg i silenciós per l'estigma que acompanya la paraula víctima, per tots els estereotips que hi havia al seu voltant i per no haver-se reconegut com a tal durant molts anys. "Em va semblar que la categoria de dona maltractada em quedava gran. Com si no la mereixes, perque la síndrome de la impostora s'escola per llocs insospitats". L'autora alerta que la violencia masclista penetra en la societat en múltiples formes, per exemple, avalant i normalitzant les relacions basades en el poder, i cal desmentir els topics que l'envolten, com ara que hi ha un perfil de dona mes propici a patir-la i que el retrat robot de l'home agressor no existeix.
"Hi ha dies en que, quan tot trontolla lleument, encara me'n sento una mica, de víctima: no pas per recrear-m'hi, ni per entregar-me al victimisme del qual s'acusa sovint els feminismes, sinó per enfortir-me, per detectar quines ferides han quedat una mica obertes i de quines eines disposo per continuar endavant.
