Les característiques topogràfiques del cap de Creus i la seva situació estratègica com a punt d'entrada a la península ibèrica són dues de les moltes causes que han fet, d'aquest accident geogràfic, un punt de referència tant des del punt de vista històric com natural.
Des de la imatge actual dels penya-segats que s'endinsen en el mar, és fàcil imaginar que fou zona de pas privilegiat del comerç d'època grega i romana. Les nombroses esglésies i coves d'eremites que s'escampen per tot el massís recorden la importància religiosa de la zona d'ençà de la construcció del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. La tradició religiosa del cap de Creus ens ha deixat un important llegat arquitectònic i artístic, patrimoni de la cultura catalana.
Com a zona de costa, destacà la pròpia història de les viles, estretament lligada a l'evolució de la pirateria. Les seves fortificacions i torres de guaita, distribuïdes estratègicament per tot el litoral, són el testimoni dels temps en què el mar era espai d'entrada a les poblacions. Aquesta relació de les viles del cap de Creus amb el mar també es tradueix en les nombroses tradicions pesqueres, algunes de les quals encara es practiquen avui i se'ns presenten com a veritable cultura popular que s'ha de recordar i preservar.
