<>. Walter Benjamin escrigué aquestes breus línies a la Fonda Francia de Portbou poques hores abans del seu tràgic final. Aquest llibre ha estat inspirat per aquestes paraules.
L'autroa pretén evitar que aquel fet luctuós, la mort de Walter Bnejamin el 26 de setembre de 1940, es miri només com un succeït per caràcter fronterere que regia leshores l'enclavament de Portbou i que, per tant, esdevingui una dada merament enciclopèdica.
La vida de Walter Benjamin s'extingí després d'haver lluitat per camins costeruts i caigué finalment a l'abisme. Succeí a Portbou. Hi morí quasi com un ser anònim més d'aqueulla tragèdia. La seva llavor i el seu llegat romanen en el poble on ell decidí morir. Cal, en especial, apropar l'home desvalgut i el gran pensador als veïns de Portbou i que la seva llum irradïi fins a la llunyania.
El llibre conté l'anhel de transformació - concepte tan apreciat per Walter Benjamin- d'un petit indret fronterer amb una galàxia de ciència, cultura i valors. Com és això possible? El llibre hi respon.
Portbou fou un lloc de memòria, però aquest TÓPOS ha d'esdevenir un LÓGOS, una paraula o un concepte de saviesa. El paisatge de Portbou té veu, et parla, et fa recordar, esperona...Només cal escoltar.
