Conservem un llegat prou remarcable de la bruixeria garrotxina a través d'estudis històrics i antropològics, de la toponímia, de l'abundosa botànica de la comarca qie incentivava el curanderisme de les dones remeieres.
El segle XXVII fou el segle de les bruixes, i a la nostra comarca el fenòmen va tenir una ebullició remarcable afavorida pel seu aïllament geogràfic, l'orografia muntanyenca d'obagues i la concentració pagana de la seva població.
La lectura d'aquestes contalles ens hauria de permetre, juntament amb el gaudi d'aquest gènere popular, aplegar un modest inventari geogràfic i de components esotèrics de la bruixeria garrotxina.
