Guerres a Europa, migracions massives, atemptats, catàstrofes climàtiques, crisi i pandèmies: escenaris apocalíptics molt diversos ens confronten amb una imminent amenaça d’esfondrament i extinció. I mentre anem de catàstrofe en catàstrofe, la nostra veritable vida s’asfixia i es veu reduïda a una pura qüestió de supervivència. Tot i això, l’esperança ens obre a la possibilitat de temps futurs i espais inèdits. És una manera d’existir, que no deriva de fets ja donats, sinó que possibilita nous esdeveniments precisament quan més impossibles semblen. De la desesperació més profunda també neix l'esperança més íntima. L'esperança ens llança cap a allò desconegut, ens posa en camí de quelcom nou, d’allò que mai ha existit. A l'esperit humà n’hi ha la capacitat de fer fecund el més erm. Il·lustren aquest llibre vuit obres d’Anselm Kiefer, un dels artistes contemporanis de més prestigi. Una afinitat intel·lectual uneix l'artista i el filòsof, que van escollir junts les obres aquí presentades.
