L'any 1943, el vent negre de la guerra sembra Europa de mort i destrucció. Aquell mateix any, el gran corresponsal de guerra Curzio Malaparte entra a Nápols, acabada d'alliberar del jou nazifeixista, com a oficial d'enllaç de les forces aliades. Amb els americans, a la ciutat hi arriba una pesta que no corromp la carn, sinó l'ánima dels seus habitants. La ciutat "devastada i famolenca, vençuda i humiliada" s'entrega al caos i a la corrupció moral més abjecta. Partint de Nápols, Malaparte i els oficials americans emprenen una trágica odissea a través d una Itália en runes, en qué tot s ha reduït a la lluita no pas per la llibertat, la dignitat, l'honor i la salvació de l'ánima, sinó per salvar la pròpia pell. La pell és una novel·la tempestuosa i salvatge, ambigua i transgressora, d'una bellesa ardent. Una novel·la sobre la destrucció de l'ánima de vençuts i vencedors, sobre una Europa sense Déu. Durant un temps, a Itália, va ser perseguida i injuriada. El Vaticá va incloure-la a l'Índex de Llibres Prohibits l'any 1950. I tanmateix, és una de les novel·les més importants del segle XX: una "arxinovel·la", segons Milan Kundera. La mirada del narrador és lacerant i implacable, irònica i subversiva, plena d'indignació i pietat. Malaparte no s'estalvia crítiques ni als seus compatri
