A setze anys, Mary Shelley va fugir al continent amb el seu amant, el poeta Percy B. Shelley, provocant un escndol en la societat anglesa de l.època. En aquest primer viatge del 1814 van recórrer França, Suïssa, Alemanya i Holanda. Eren molt joves i disposaven de pocs recursos, fet que els va obligar a viure tota mena de dificultats i a gestionar amb enginy els escassos diners de què disposaven. Atrets pel paisatge alpí, el desig de llegir, escriure i viure al marge de les estrictes convencions de la societat britnica, va fer que dos anys després, el 1816, tornessin a Suïssa. En aquest segon viatge, van instal·lar-se a prop de Lord Byron, amb qui van compartir llargues converses, lectures i vetllades literries a la vora del llac de Ginebra. Aquell estiu, conegut com «l.any sense estiu» va ser anòmalament fred i plujós. Enmig d.aquest ambient inquietant, però intensament creatiu, Mary va començar a escriure Frankenstein, una de les obres més icòniques de la literatura universal.
