Una preciosa metàfora sobre convertir-se en el germà gran de la família. Era molt fosc quan Nino es va despertar. Hi havia soroll a la cuina ... i aigua per tot arreu! El seu pare li diu que no es preocupi, que no és res, i ho fica al llit de nou al llit. Allà, el cap de Nino no para. I si era la mar, el que Nino estava veient a través de la porta de la rentadora? Llavors un gran viatge va començar ... Pauline Delabroy-Allard (1988) és professora. Escriu per a En attendant Nadeau, una revista literària en línia. Ha escrit Vaig a parlar de Sarah (Lumen, 2019), favorita de la crítica i els lectors, finalista el Premi Goncourt i guanyadora de el Premi dels Llibreters de Nancy-Le Point, el Premi Envoye parell la Poste, el Premi Novel·la donis étudiants France Culture-Télérama i el Premi de l'Estil, i està sent traduïda per les principals editorials de l'món Camille Jourdy va créixer a Dole (França). Va estudiar a Beaux-Arts a Epinal i després a l'Escola d'Arts Decoratives d'Estrasburg. És autora de còmics (Les Varamillas, premi a el millor còmic infantil de festival d'Angoulême 2020, Juliette: Els fantasmes tornen a la primavera i Rosalie Blum, premi rtl 2009 i premi revelació Angoulême 2010, que Julien Rappeneau va adaptar per al cinema en 2016). Des de 2005, també és il·lustradora infantil i produeix àlbums i jocs.
