Quim Monzó i Sergi Pàmies són dis escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les maniffestacions de l'Onze de Setembre.
En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
Sergi Pàmies: " Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Ja vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades".
Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx, per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".
